Van baixar els del Gurri
Farts de veure i beure amb la mateixa gent
Una nit a ciutat de pensar-hi excitat
La Bet també hi era
Doncs sempre s’apuntava amb la mateixa gent
L’havia excitat la idea, la nit a ciutat, l’havia excitat
L’Ahmed en bus s’atansava
Amb la esperança al cor i esquivant la por
D’un món tot nou, acabat de sortir de l’ou

Quins minuts exultants, quina angoixa!
Perquè tanta tremolor?

L’Ahmed en bus s’atansava
Un entrepà de xoriç amb pà de fà dos dies
Deu dòlars a la butxaca i no saber-hi que fer
“Potser si parlo francès”
Quina gràcia l’envolta
Canaletes avall
Riu de gent com mirall i ventall
Mirades encreuades, paraules descobertes, desitjos que es mostren

I un llamp trenca l’aire
Quan un noi crema el seu nom, en fred, als rails
Quina foscor quina solitud!
Sota les cançons i la raó dels estels
Viu el riu de la Rambla, viu
La tonada del trobador
La Bet i l’Ahmed hi eren

Riuades sense consol
S’acosten a aquell petit racó de món
Olor de flors i la veu del vell orador
Vomita vodka en soledat
A la buidor, a ciutat